La memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona corresponent a l’any 2024 ha tornat a posar en evidència una realitat persistent: els jutjats de les Terres de l’Ebre no han millorat el seu funcionament. Lluny de remuntar, el sistema judicial a la regió continua patint una sobrecàrrega crònica, amb un volum de procediments pendents que augmenta any rere any. És una situació que vulnera el dret fonamental de la ciutadania a una justícia àgil.
Els números són clars. Tot i un lleuger descens en l’entrada d’assumptes en alguns òrgans, el balanç global torna a ser negatiu: la capacitat resolutiva dels jutjats s’ha vist reduïda i, com a conseqüència, els expedients acumulats continuen creixent. Esta tendència afecta especialment els jutjats de violència sobre la dona (a excepció del d’Amposta) i la jurisdicció penal on la lentitud de la justícia pot tindre conseqüències per a les víctimes. En este últim àmbit, els casos no resolts a final d’any s’han incrementat un 22 % als jutjats de Tortosa, un 13 % als d’Amposta i fins a un 46 % als de la capital de la Terra Alta.
La rotació constant de jutges i jutgesses, la insuficiència de places i la precarietat del sistema de substitucions fan que els jutjats ebrencs funcionen sota una pressió contínua, sense estabilitat ni capacitat de resposta adequada.
Les Terres de l’Ebre patixen, en matèria judicial, el mateix que en tants altres àmbits: un dèficit d’inversió. Quan la justícia no arriba a temps, dixa de ser justícia i si esta situació es cronifica, el missatge que rep la ciutadania és de desprotecció i desconfiança.
